
Una mica del meu recorregut vital
- A la universitat, ja em vaig adonar que el Dret, com a grup de normes, era una realitat paral·lela a la vida de la gent normal, tot i regular qüestions molt importants de les seves vides. En aquell moment, amb un grup d’estudiants, ja vam aixecar un equip de treball per assistir legalment persones que no tenien recursos, a Ciutat Vella de Barcelona.
- Vaig començar a treballar com a assistent de lletrats a diversos despatxos grans, aquests bufets tenien com a norma no donar gaires explicacions als i les clientes, més enllà de si hem guanyat o perdut. Aleshores, ja havia impartit classes a la Universitat de Barcelona, el meu interès per la comunicació s’havia despertat.
- L’any 2000, vaig començar a treballar com a lletrada directora al despatx que em va contractar. Novament, la mecànica era la mateixa: “la gent no entén…”, “no cal donar detalls”. No em sentia còmoda amb aquesta manera de treballar, no em resulta honest.
- El 2002 vaig iniciar el meu camí professional amb negoci propi, el meu principi rector havia de ser el que sempre havia perseguit; els i les clientes tenen dret al dret, han de saber el que està passant a les seves vides, als seus negocis, a les seves relacions familiars…
- El 2018, després de més de 20 anys treballant com advocada, vaig ser nomenada jutgessa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, començava una altra etapa, des de l’altra banda de la taula, però amb el mateix objectiu professional: Les persones tenen dret al Dret, no són convidats de pedra, són els i les protagonistes.
- El 2022 torno a la meva autèntica passió, l’advocacia, coordinant un despatx de professionals de diverses especialitats, sempre amb la mateixa premissa: Els i les clientes són els protagonistes del procés i com a tal han de ser tractats.
Una mica més de mi
Vaig néixer el 1973 a Barcelona, i vaig créixer a Santa Coloma de Gramenet, una gran població molt pròxima a Barcelona. Van ser anys de grans canvis polítics i socials, jo tenia a Mafalda per a entendre el món i als meus pares per a contestar les meves interminables preguntes.
Quan era petita volia ser corresponsal de guerra, perquè ningú donaria tants detalls com jo, després em vaig adonar que no tenia talent per a escriure, que sería més útil participar de la realitat. Es aquí que descobreixo el Dret i les seves capacitats per a canviar situacions.
La meva àvia materna ha estat un referent per a mi, sense recursos de cap mena, es va enfrontar a l’establishment per a aconseguir millores en els habitatges on residien. Sempre va ser un mite per a mi, una d’aquestes heroïnes anònimes que mai van intentar ser conegudes.n Els reptes difícils estan en els meus gens.
Soc mare de dos adolescents, autèntica escola de negociació, més enllà de la vida jurídica i de la vida en general.
M’encanta l’òpera i la poesia urbana de Barricada, mai he pensat que siguin incompatibles. L’art en general, em proveeix d’una altra visió de la realitat.
La família i l’amistat són el meu gran lligam a la terra, encara que, de vegades em permeto algun viatge a la lluna, somiar és gratis.