Avui parlarem dels advocats en les sèries americanes, i les idees falses que han generat en la gent del carrer.
La primera, i més comuna, és que guanyem molta pasta, alguns/as sí però la majoria guanyen per a viure, sense més. Això també li ho he sentit algun marquès latifundista espanyol, però en aquest cas és cert. I com he dit moltes vegades hi ha professionals de moltes qualitats, com en qualsevol sector, i també com en qualsevol sector, els que més cobren no són necessàriament els més bons o bones.
La segona és que som investigadors privats, que aconseguim proves per a inculpar a qui acusem o per a exculpar a qui defensem. Això ni tan sols passa així als Estats Units, és a dir, la qual cosa anomenem Amèrica, com si el Canadà o el Brasil no existís. Les proves han de seguir un conducte delimitat per la llei, perquè si no, no serveixen, no tindran validesa dins del procés. El que si podem fer és participar del treball d’altres professionals, podem estar en una autòpsia en un cas d’homicidi per exemple, o podem participar, amb limitacions, en un informe forense-químic, en un cas de drogues, també podrem estar en una inspecció ocular del lloc del delicte però no podem entrar per la finestra d’una casa i buscar en la farmaciola de qui sigui, si té medicaments sospitosos, ens cauria el pèl.
La tercera falsedat molt comuna és, que portem perruca, sempre em sorprèn aquest comentari, perquè això tampoc passa als Estats Units, això és propi d’algunes instàncies judicials a Gran Bretanya, i no sempre, dependrà de la mena de delictes que es jutgin.
La tercera falsedad muy común es, que no llevamos peluca, siempre me sorprende este comentario, porque eso tampoco pasa en Estados Unidos, eso es propio de algunas instancias judiciales en Gran Bretaña, y no siempre, dependerá del tipo de delitos que se juzguen.
En definitiva, no he vist sèries, ni tan sols espanyoles, que se semblin mínimament al nostre treball a Espanya, el qual és realment fascinant. Però, ha de ser poc interessant per a la ficció, o la documentació no entra en el pressupost, millor invertir en efectes especials perquè un advocat entre per la finestra d’una casa, que no és seva.
Músicas del episodio:
Maarten Schellekens – Lounge-It
Ketsa – Treasure
