Al capítol d’avui parlarem del moment de trucar a una advocada, i el titularem millor truca a Cristina o parafrasejant l’Spin off de Breaking Bad, Better Call Cristina.
La immensa majoria de persones busca un advocat quan ja està amb l’aigua al coll, quan les probabilitats d’èxit estan molt més limitades.
Aquesta és la gran diferència entre les persones amb molts recursos i les persones amb pocs, tendim a pensar que resulta tan car que millor no passar ni a prop, però és un gran error, perquè al final el que és barat surt car.
Tal com passa a la sèrie de Netflix, moltes vegades és més útil utilitzar l’advocat preventiu. És a dir, quan planifiquem una operació, del tipus que sigui, primer posar-ho en coneixement d’un professional. Això serveix des d´un divorci fins al muntatge d´una empresa o alguna altra activitat menys confessable. Sí, et pot sorprendre, però les activitats menys confessables solen tenir lletrats/des en nòmina. Un cap que vaig tenir als inicis de la meva carrera, sempre em deia: “som receptadors necessaris, els nostres honoraris surten moltes vegades d’activitats delictives” i jo tornava a casa plorant i deia a la meva mare “aquesta feina no és per a mi”, amb els anys he polit aquest sentiment, que no deixa de ser un reflex de la condició humana, en els millors i pitjors moments.
En les activitats menys confessables és on es dóna més l’ús de lletrats preventius, fins i tot hi ha un col·lectiu anomenat “narcoadvocats” format per lletrats/es que es dediquen exclusivament a la defensa de persones que es dediquen al narcotràfic, no cal explicar què és una activitat delictiva però no deixa de ser la manera de vida de moltíssimes persones, que eviten mals majors utilitzant serveis legals preventius.
El segon gran error a l’hora d’accedir a una lletrada o lletrat és pensar que és millor si en paga un altre. Això no és un àpat en un restaurant car, dominar la situació exigeix que siguis el pagador/a directe. En molts divorcis m’he trobat, curiosament, que una de les parts litiga amb el lletrat de l’altre, quan en realitat tindran interessos no comuns, encara que sigui de bon rotllo, després arriben al despatx i les preguntes: “vostè va signar aquest conveni? ?”, si és clar, m’ho va dir l’advocat, i després li preguntes : “què advocat??” El que teníem…, però qui ho va pagar?? Bé era una amiga seva, però això és el mateix no?? Doncs és clar que no, perquè només aquest punt explica que vostè pagui una pensió que l’obliga a viure a casa de la seva mare.
També es dóna molt aquesta situació en l’àmbit delinqüencial, el peix gran li diu al més petit “no et preocupis, jo contractaré el millor advocat, no vull que et passi res” i el peix petit se sentirà feliç i protegit, quan en realitat el peix gran vigila els seus propis interessos, sembla lògic, però curiosament els peixos petits no ho veuen així.
Al final, com diu una gran amiga meva, “a mi m’agraden més les persones que el Dret”
Músiques del episodi:
Maarten Schellekens – Lounge-It
Ketsa – Treasure
