Sempre, des de les primeres normes, hi ha hagut una regulació relativa als animals i els danys que s’hi produeixen. Aquesta protecció sempre estava basada en el seu vincle amb éssers humans, com a objectes de propietat, des del punt de vista sanitari i, sobretot, de lleure.
La percepció s’ha anat canviant des de la societat, paral·lelament a la idea de medi ambient com un continent de la nostra vida, sense el que serà impossible subsistir. L’ésser humà és el depredador més intens, el que altera d’una manera insostenible el món on vivim totes. Amb aquest context La visió que els humans tenim d’altres espècies animals també ha evolucionat.
A tots els països, amb més o menys intensitat, s’han celebrat esdeveniments que inclouen el maltractament animal i s’ha considerat cultura, Ballenes a Groenlàndia, la caça de la guineu a Anglaterra, els bous a Espanya. Sense comptar amb la caça que forma part de lactivitat humana des de temps immemorials.
Fins fa poc la protecció d’espais naturals anava lligada als interessos netament humans, per exemple, la llei de protecció d’ocells insectívors del 1896 o la Llei de pesca amb explosius del 1946. De manera gradual les lleis han experimentat una evolució cap als drets d’animals pròpiament fins a arribar al 2015, on el codi penal inclou com a conducta delictiva l’abandonament d’animals domèstics i el maltractament. També s’han anat endurint els càstigs. l’ésser humà és l’únic que s’extralimita a la seva activitat.
Per ser exactes alguns éssers humans, està malament generalitzar i sol ser injust. La carta que el cap indi Seattle va enviar al president dels Estats Units el 1854, quan el president va voler comprar el territori dels indis Suwamish. Aquesta és la resposta que va rebre del cap indi Seattle…
Com es pot comprar o vendre el cel o la calor de la terra? Aquesta idea és estranya per al meu poble. Si fins ara no som amos de la frescor de l’aire o de la resplendor de l’aigua, com ens ho poden comprar? Nosaltres decidirem al nostre temps. Cada part d aquesta terra és sagrada per a la meva gent. Cada brillant espina de pi, cada riba sorrenca, cada racó del fosc bosc, cada clar i brunzidor insecte, és sagrat en la memòria i experiència de la meva gent. Nosaltres sabem que l’home blanc no entén els nostres costums. Per ell, una porció de terra és el mateix que una altra, perquè ell és un estrany que ve a la nit i pren de la terra el que necessita. La terra no és la seva germana, sinó el seu enemic, i quan ell l’ha conquerida continua endavant. Ell deixa les tombes dels seus pares enrere, i no li importa. Així, les tombes dels seus pares i els drets de naixement dels fills són oblidats. La gana devorarà la terra i deixarà darrere un desert. La vista de les ciutats fa mal als ulls de l’home pell vermella. Però és potser perquè l’home pell vermella és un salvatge i no entén. No hi ha cap lloc tranquil a les ciutats dels homes blancs. Cap lloc per escoltar les fulles a la primavera o el brunzit de les ales dels insectes.
Aquest text em va influir molt en la meva adolescència i crec que hauria de ser de lectura obligada per a qualsevol menor, sense menystenir Harry Potter.
A finals del 2022 està previst que entri en vigor la llei de protecció animal que prohibeix, entre altres coses, la venda de gats, gossos, etc. en botigues de mascotes, s’han salvat de la llei els peixos, bé salvar-se no seria la paraula. Aquesta llei ja generalitza lleis aprovades a nivell autonòmic com la prohibició d’espectacles taurins.
Podria semblar que anem en la direcció adequada, però no n’estic tan segura, no només tenim bous en televisions públiques, sinó que la caça a Espanya és una activitat que encara gaudeix de molt prestigi; l’escopeta nacional no és només una pel·li de Berlanga, és una manera d’entendre el món: la caça no és per menjar és una manifestació de poder.
El 2021, vaig tenir el privilegi de dirigir com a jutge, la instrucció sobre la mort d’un ós al Pirineu català, Cachou, va ser imprescindible decretar secret de sumari per poder investigar. La premsa va tractar la situació com un gran avenç en la protecció de la fauna protegida, era la primera investigació de tal intensitat al territori espanyol, però la realitat de l’entorn on es va produir la mort de l’animal era ben diferent: un sector important de la població de la zona seguia sense entendre per què havia de protegir un ós, no hi havia cap necessitat de fer-ho, era un element a eliminar… veurem quin serà el resultat del procés.
Músiques del episodi:
Maarten Schellekens – Lounge-It
Ketsa – Treasure
